U2_C2. COMPRENSIÓ ESCRITA

Després de la fam, el segon gran enemic de la humanitat han sigut les malalties infeccioses. Les ciutats, connectades per un torrent incessant de persones, van constituir els fonaments de la civilització, però alhora eren un brou de cultiu ideal per als microbis patògens. Les malalties infeccioses ens han acompanyat al llarg de la nostra història i han tingut efectes decisius en moltes cultures i civilitzacions.

En els últims 75 anys, les rela­cions entre els bacteris i els humans han canviat enormement. Cada vegada que una persona és tractada amb un antibiòtic, la microbiota normal d’aquesta (comensal o simbiòtica) «pateix» els mateixos efectes que el patogen objectiu del tractament. Al mateix temps, hi ha un altre canvi entre els mateixos microbis: s’hi fan resistents.

L’augment dels nivells de resistència dels bacteris als antibiòtics constitueix un dels principals reptes en la medicina actual, de manera que hi ha gran interés per trobar altres agents antibacterians. Els virus bacterians, o bacteriòfags, són una possible alternativa per a combatre alguns bacteris patògens multiresistents. A diferència dels antibiò­tics, els bacteriòfags poden multiplicar-se en el lloc de la infecció mentre estiga present el seu bacteri hoste. A més, els bacteriòfags són molt específics i infecten només certes varietats d’una espècie determinada. Aquesta gran especificitat és un avantatge i un inconvenient. Com a avantatge, tenim que un cop es disposa del bacteriòfag aïllat, aquest tindrà un efecte específic sobre el bacteri, sense alterar la microbiota normal. Com a inconvenient, hi ha la necessitat d’identificar de manera precisa el bacteri infectant per tal d’obtenir el bacteriòfag apropiat. La teràpia amb aquests virus bacterians (fagoteràpia), però, ha de superar encara els controls reguladors necessaris.

Una altra alternativa en el tractament d’algunes malalties infeccioses seria la utilització de bacteris depredadors d’altres bacteris. S’ha suggerit que s’utilitzen en el tractament d’infeccions locals on aquests bacteris depredadors tinguen accés directe als bacteris patògens.

En el cas del càncer, la resistència a les teràpies ­químiques convencionals en pacients amb tumors sòlids avançats ha portat a la necessitat de buscar teràpies alternatives amb l’objectiu de trobar un atac efectiu contra les cèl·lules tumorals sense danyar els teixits normals. Ara es comença a reprendre aquesta idea d’utilitzar bacteris –vius, atenuats o modificats genèticament– que poden multiplicar-se de manera selectiva en alguns tumors, tot provocant la inhibició del creixement tumoral. Aquesta capacitat d’atacar teixits tumorals fa que aquests bacteris també puguen ser vectors per a la descàrrega de molècules terapèutiques dins dels tumors. L’estratègia més prometedora és l’ús de bacteris modificats genèticament que expressen un gen terapèutic específic. Però, tot i que s’han observat resultats positius en aquest tipus de teràpia amb animals de laboratori, per a usar-la en el tractament dels càncers humans són necessàries més proves.

Un dels organismes que s’ha convertit en un bon candidat per al tractament contra alguns tumors és Clostridium novyi, un bacteri grampositiu anaerobi estricte que forma endòspores. Es tracta d’un patogen que porta en el seu genoma molts factors de virulència, entre els quals la toxina α. El gen que codifica la toxina α està en un pròfag (un bacteriòfag que s’integra en el cromosoma del bacteri) i, quan perd aquest pròfag, C. novyi té la virulència atenuada. La soca no productora de toxina, C. novyi NT, s’ha provat experimentalment com a agent antitumoral en ratolins. Altres bacteris utilitzats com a possibles candidats a teràpia antitumoral són Salmonella i Bifidobacterium. En el cas de Salmonella, se n’ha utilitzat una soca atenuada i que ha estat modificada genèticament, de manera que excreta la proteïna FlaB de la flagel·lina de Vibrio vulnificus. La proteïna FlaB causa una potent reacció immunitària en l’hoste. Aquesta soca modificada suprimeix eficaçment el creixement tumoral i la metàstasi en models de ratolí i, per tant, perllonga la supervivència dels animals.

De les dues cares que tenen els microorganismes, la favorable (la gran majoria) i la patògena (una minoria), la societat només percep la que produeix destrucció o mort. Tanmateix, l’actual desenvolupament accelerat dels coneixements microbiològics ens permet avançar que la microbiologia serà una de les principals ciències biomèdiques en els propers anys i que permetrà grans avenços en la salut durant tot el segle que acabem d’iniciar.